Dèiem l’any 2012 quan fèiem el text d’un tríptic com el que teniu a les mans, que ens venia de gust retrobar la poesia.
Enguany, a més de venir-nos de gust la poesia, en tenim necessitat. Una necessitat interior fruit d’un compromís ferm i ineludible. El compromís de l’amistat, de l’agraïment, de l’enyor…
AMISTAT. Sobretot és estimació. Recordar els nostres amics, aquells que no només has tingut al teu costat, sinó que t’han fet costat; aquells als quals confiaves inquietuds, que escoltaven, que entenien, que somreien i que aconsellaven.
Amics amb qui has patit, reflexionat, discutit, compartit, rigut i en qui t’has reconegut.
Recordant aquells a qui has estimat, els fem presents.
AGRAÏMENT. Sobretot és un acte de justícia. Recordar a qui t’ha ajudat, t’ha animat, t’ha portat la contraria, s’ha compromès, t’ha emocionat…
Agraint la seva generositats, els fem importants.
ENYOR. Potser de tots, és el sentiment més íntim i a l’hora el menys plaent. És un sentiment egoista, de mancança. Tristesa que tan sols el temps apaivaga.
Enyorant, però, estimem i agraïm. Recordem.
La Maite Mòdol, antiga alumna de l’escola, col·laboradora incondicional de l’Associació d’Antics Alumnes Sant Nicolau, escriptora, artista pictòrica i poetessa, va morir a finals del mes de juny de 2013.
I la trobem a faltar.
El proper 20 de març, l’escola organitza un concert poètico-musical a càrrec d’en Cesk Freixas i Roc Casagran. Res millor que incloure dins aquest marc l’acte de lliurament de premis de l’11è certamen literari Montserrat Miró, que dedicarem exclusivament a la Maite.
la volem recordar amb poesia,
per amistat, per agraïment, per enyorança
Ens agradaria que ens hi acompanyéssiu.
Antics Alumnes Sant Nicolau 